VISIÓ EN 3D

La visió en 3D, també anomenada estereopsi o visió binocular, és la sorprenent habilitat que ens permet percebre el món en tres dimensions: ample, alt i profunditat. Aquesta capacitat depèn de la integració de les imatges captades pels dos ulls al cervell, gràcies a una coordinació adequada ia l’alineament correcte sobre un mateix objecte. La visió en 3D representa el nivell més avançat de la visió binocular.

El procés comença quan cada ull capta una imatge lleugerament diferent de l’escena davant nostre, proporcionant perspectives úniques. Aquestes imatges viatgen pels nervis òptics fins al cervell, on són fusionades instantàniament per crear una imatge tridimensional, donant sensació de relleu i profunditat. Així podem avaluar amb precisió la distància entre objectes, cosa essencial per a activitats com atrapar una pilota o conduir un cotxe.

No obstant això, aquesta interacció entre ulls i cervell es pot veure alterada si un dels ulls no envia una imatge prou nítida o bé alineada. Quan les imatges no es fusionen correctament, la visió en 3D es redueix o fins i tot desapareix.

Les causes d’aquest problema poden ser diverses:

Estrabisme: desalineació ocular visible, amb un ull desviant-se cap a dins o fora.

No estrabisme: la desviació no es nota, però hi ha un esforç constant per mantenir els ulls alineats; només es detecta amb un examen optomètric detallat.

Ambliopia (ull gandul): l’agudesa visual no millora amb ulleres; encara que es graduïn, l’ull no aconsegueix veure millor.

Aquestes condicions dificulten la percepció de profunditat i poden afectar diverses activitats quotidianes, modificant la manera com les persones experimenten el seu entorn.